Congrés Ciència i
Congrés Ciència i Filosofia 2026

Entre la sorpresa i la raó:
un diàleg entre ciència i filosofia

Congrés en commemoració del Dia Mundial de la Filosofia proclamat per la UNESCO

El propòsit d’aquest fòrum és propiciar la trobada entre dues maneres d’aproximar-se al coneixement que, tot i haver estat presentades sovint com a àmbits independents, neixen d’una mateixa inquietud: desentranyar la naturalesa de la realitat i reflexionar sobre el sentit de la vida i del cosmos.

Al llarg de la història la ciència i la filosofia han estat companyes de Camí. La primera observa, mesura i experimenta; la segona pregunta, interpreta i cerca significat. Encara que els seus àmbits siguin diferents, parteixen de la mateixa experiència humana, la sorpresa davant de la natura i l’anhel de coneixement.

Si mirem cap a la Grècia antiga, origen intel·lectual de gran part del pensament occidental, trobem una visió integradora del saber. En aquell context, investigar el món i filosofar formaven part de la mateixa tasca; els qui es dedicaven a comprendre els fenòmens naturals eren, alhora, pensadors compromesos amb les grans preguntes humanes. Aquest llegat ens recorda avui la necessitat de tornar a unir allò que, amb el pas del temps, va acabar fragmentant-se en categories separades.

Ponències

El que creiem saber (i per què estem gairebé sempre equivocats)

Sara Ortiz Rous

El que creiem saber

Sinopsi:

Podem conèixer realment la realitat? Som lliures en decidir? Què pot explicar la ciència i què encara queda fora del seu abast? A través de sorprenents històries, experiments, paradoxes i grans pensadors, aquesta conferència proposa un recorregut per les fronteres del coneixement humà. Lluny d’oferir respostes definitives, convida a descobrir que l’autèntic saber comença quan som conscients dels nostres límits. Una reflexió apassionant per als qui creuen que les millors preguntes són les que ens transformen.

Perfil del ponent:

Enginyera de Camins, Canals i Ports per la UPC, d’adolescent va rebre el premi CIRIT a l’esperit científic. Després de graduar-se, va tornar a les aules com a docent, impartint Àlgebra i Càlcul Numèric a la mateixa universitat que la va formar.

Però si hi ha alguna cosa que en defineix la vocació tècnica, és l’aigua. Des de fa anys treballa com a enginyera especialitzada en depuració d’aigües a l’Agència Balear de Sanejament, a Palma de Mallorca, on viu des del 2005. Perquè poques coses són tan essencials i tan exigents com garantir que l’aigua torna neta a la natura.

És clar que la ciència sola mai no en va tenir prou. Així que va afegir un Màster en Història, Lògica i Filosofia de la Ciència per la UNED, perquè entendre com funciona el món no n’hi ha prou si no ens preguntem també per què i per què.

I aquí entra la seva altra gran passió: fa més de 30 anys que està vinculada a Nova Acròpolis, l’escola de filosofia on és professora, voluntària i, actualment, coordinadora per al Llevant d’Espanya. En aquest temps ha escrit desenes d’articles i ha impartit centenars de conferències sobre filosofia, ciència i ètica, perquè creu que pensar bé és també una manera d’actuar millor.

Ciències de la vida i nova Biologia: Una revolució en la comprensió de l’ésser orgànic, de la competència a la simbiosi

Almudena Zaragoza

Ciències de la vida

Sinopsi:

La biologia ortodoxa imposada a les escoles aposta per una visió de la vida basada en la competència i la lluita per l‟existència com el motor que, inexorablement, propicia l‟origen de les espècies. Els organismes vius, esmicolats en la versió més cartesiana i mecanicista, s’estudien per parts, oblidant el tot. Fins i tot la nostra pròpia informació com a éssers vius s’interpreta com a gens egoistes que es transmeten dominant sobre altres inferiors, condemnats a desaparèixer. En aquesta ponència es convida a abandonar la narrativa de la por i el dogma imposat per abraçar un nou paradigma biològic que contempli en ser viu en la seva totalitat i la vida com una xarxa simbiòtica i cooperativa on la interacció harmònica i la complexitat són la norma.

Perfil del ponent:

Biòloga per la Universitat Autònoma de Madrid i màster en Tècniques de Caracterització de la Diversitat Biològica per la Universitat Rey Juan Carlos. Com la majoria de les persones, la meva formació va transcórrer dins del pla oficial; tot i això, durant la meva etapa com a estudiant universitària vaig sentir que l’explicació sobre el funcionament de la vida semblava més un discurs de dominació que un aprofundiment en el coneixement.

Segons aquesta doctrina, els individus més aptes —seleccionats per una Selecció «sobre» Natural— sobrevivien en un món d’egoisme i competència davant d’altres inferiors que, en ser inadaptats, havien de morir. S’ensenyava que els éssers microscòpics i invisibles eren els nostres enemics i els causants de la malaltia i la mort, per la qual cosa la «salut» consistia a combatre’ls mitjançant fàrmacs i vacunes.

Per tombar aquesta visió antibiòtica de la vida, em dedico amb passió a la formació a través de dos projectes emprenedors dels quals sóc fundadora: l’Escola Superior de Medi Ambient, activa des del 2009, i el projecte Ciències de la Vida i Nova Biologia, creat el 2020.

Implicacions filosòfiques del nou paradigma científic del segle XX. Mecànica Quàntica i Relativitat.

Harry Costin

Implicaciones filosóficas del nuevo paradigma científico

Sinopsi:

A principis del segle XX neixen simultàniament la Teoria de la Relativitat i la Mecànica Quàntica. Això porta a un canvi del paradigma científic imperant ia profunds qüestionaments filosòfics sobre la naturalesa i fiabilitat de les nostres certeses

Perfil del ponent:

Doctor en Administració, especialitzat en Estratègia, per Boston University i màster en Educació per Harvard University. Compta amb més de 25 anys d’experiència acadèmica i docent internacional, i ha desenvolupat la seva activitat com a professor i consultor a Amèrica, Europa, Àfrica i Àsia. Ha exercit docència a Boston University ia l’American University of Paris, i ha publicat treballs acadèmics sobre educació empresarial i estratègia.

Què és la vida? Podria haver-hi hagut vida en el passat del planeta Mart?

Felipe Gómez Gómez

Què és la vida?

Sinopsi:

Acompanya’m en un recorregut apassionant on explorarem què és la vida, les seves característiques essencials i com va sorgir al nostre planeta. Descobrirem les teories sobre l’origen de la vida, des dels primers processos químics fins a l’aparició d’organismes complexos.

Ens endinsarem en el món de la vida en condicions extremes, revelant com certs éssers sobreviuen en llocs que semblen impossibles: deserts abrasadors, fons oceànics sense llum, glaceres eternes… i obrirem la porta a una pregunta que intriga la ciència i la humanitat: va poder existir vida a Mart? Analitzarem les evidències, hipòtesis i reptes que planteja la cerca de vida al planeta vermell amb els resultats que hem obtingut recentment amb el rover Perseverance de la NASA que està estudiant en aquests moments la superfície de Mart.

Perfil del ponent:

El Dr. Felipe Gómez és el cap del departament de Planetologia i Habitabilitat del CAB

(INTA-CSIC). Llicenciat en Bioquímica i Enginyeria, es va doctorar en Microbiologia d´ambients extrems. Investigador del Centre Bay Paul de Biologia molecular a Woods Hole, Massachusetts (EUA) i del Centre d’Astrobiologia (INTA-CSIC) de Madrid i membre de l’equip científic de la missió Perseverance de la NASA, dedicada a l’exploració de Mart per cercar rastres de vida i estudiar el potencial d’habitabilitat del planeta vermell

Ha organitzat diverses campanyes pioneres als ambients més extrems del planeta Terra com l’ambient salí del llac Chott-El Jerid a Tunísia. El Dr. Felipe Gómez ha estat el coordinador de les accions sobre anàlegs terrestres del projecte Europlanet. En aquest mateix context, altres llocs extrems estudiats han estat l’entorn hidrotermal de Dallol a la Depressió de Danakil (Etiòpia) i Antàrtida.

El Dr. Gómez va publicar el 2019 els primers bacteris descrits en aquest ambient (Gómez et al., Scientific Reports 2019).

Data:

21 de novembre del 2026. D’11:00 a 21:00 hrs.

Lloc:

Teatre Victòria de Madrid (C. del Peix, 17, Centre, 28004 Madrid)

Direcció del Congrés:

Miguel Ángel Padilla

Organitzadors congrés